Disposem de dos
sistemes d’aprofitament de l’energia solar: un que transforma la radiació solar
en energia tèrmica i un altre que la
transforma directament en energia elèctrica, mitjançant l’anomenada tecnologia
fotovoltaica.
ENERGIA SOLAR TÈRMICA
S’utilitza,
principalment, per a la producció d’aigua calenta sanitària (dutxes, cuines,
etc.) i per a la calefacció d’habitatges i piscines. Una instal·lació solar
tèrmica consisteix, bàsicament, en un captador solar (també anomenat panell
solar) que capta la radiació solar, un dipòsit acumulador que emmagatzema l’energia
tèrmica obtinguda i uns elements auxiliars (canonades, bombes, vàlvules, etc.) que
s’encarreguen de la distribució de la calor fins als llocs de consum.
El captador
solar tèrmic pla de coberta vidrada és un dels tipus més populars i utilitzats.
Els elements que el formen són: coberta transparent, tubs de circulació, superfície
absorbent i material aïllant.
El seu
funcionament es basa en l’efecte d’hivernacle: la radiació solar que travessa la
coberta transparent és captada per la superfície absorbent, i és transmesa en forma
de calor al fluid que hi circula.
El vidre o
plàstic de la coberta impedeixen que la radiació surti a l’exterior, la qual cosa
provoca l’augment de la temperatura a l’interior de la caixa.
ENERGIA SOLAR
FOTOVOLTAICA
Un altre sistema
d’aprofitament de l’energia solar és la conversió fotovoltaica, que
consisteix a transformar directament la radiació lluminosa del Sol en energia elèctrica.
Per dur a terme aquesta conversió es fan servir unes cèl·lules solars o fotovoltaiques.
Les cèl·lules
fotovoltaiques són el principal component d’una instal·lació solar fotovoltaica
i estan constituïdes per una làmina de material semiconductor, normalment de
silici, que té la propietat de produir electricitat quan hi incideix la llum.
Aquest fenomen es coneix amb el nom d’efecte fotovoltaic. A més
de les cèl·lules fotovoltaiques, formen part d’una instal·lació solar
fotovoltaica, com a components habituals, els elements següents:
Ø Bateria o
acumulador.
Es fa servir en instal·lacions autònomes no connectades a la xarxa elèctrica
per emmagatzemar energia elèctrica.
Ø Inversor. Té la funció
de transformar el corrent continu generat per la instal·lació solar fotovoltaica
en corrent altern, per així poder utilitzar aparells de consum més habituals,
de 230 V en corrent altern, o bé per poder lliurar l’energia a la xarxa
elèctrica.
Ø Regulador de
càrrega.
En instal·lacions autònomes, té la funció de protegir els acumuladors contra la
sobrecàrrega i la descàrrega excessiva
Les aplicacions d’aquest tipus
d’instal·lacions solars es poden classificar en dos
grans grups:
Ø Instal·lacions
autònomes o aïllades de
la xarxa elèctrica: aplicacions agrícoles, senyalització i comunicacions,
electrificació d’habitatges rurals, sistemes de depuració d’aigües, enllumenat
públic, etc.
Ø Instal·lacions
connectades a
la xarxa elèctrica: centrals fotovoltaiques i sistemes integrats en edificis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada